Estendard de l'Orfeó Feliuà

Al gener de 1898, es va fundar l’Agrupació Catalanista de Sant Feliu de Codines. El membre més jove de la Junta era el pianista Emili Serra Mach.

Pel maig de 1898, ja es van iniciar els assajos d’una coral infantil. Però seguint la nova línia musical de l’Orfeó Català de Barcelona, s’amplià ben aviat amb les seccions d’homes i dones. L’Orfeó Feliuà va néixer de l’Agrupació Catalanista però va establir el seu local d’assaig en el Círcol de la Pau, sota l’aixopluc del qual va tenir activitat mentre va existir. Va ser creat i dirigit per Emili Serra Mach.

Al maig de 1899, un any més tard, es formalitzava la coral La Poncella, exclusivament masculina, vinculada al moviment de Cors de Clavé. L’Orfeó Feliuà i La Poncella van ser contemporànies.

​

Per la Festa Major de septembre 1899, l’Agrupació Catalanista va promoure la vinguda de l’Orfeó Català a Sant Feliu que va ser rebut per les corals del poble davant de l’Ajuntament i va actuar al Casino Feliuenc. L’organitzador va ser Antoni Gifreda.

Contrariament al que s’ha publicat i repetit nombroses vegades, l’Orfeó Feliuà i La Poncella, ja existien quan va venir l’Orfeó Català a Sant Feliu. Per tant l’Orfeó Català no va ser el detonant del naixement dels dos cors feliuencs sinó que, com a molt, va esperonar-los a continuar el camí musical que havien emprès.

La Festa Major de 1901 va ser de les més exitoses de la història amb un jocs florals presidits per Àngel Guimerà i un homenatge a Mossèn Cinto a l’escola parroquial, amb la Poncella i l’Orfeó Feliuà.

​

L’Orfeó Feliuà va tenir molt èxit de 1898 a 1902, en els quatre anys de la seva existència, era demanat sovint als pobles de la comarca. A Castellar del Vallès hi va actuar tres vegades.

​

En l'última actuació, de juny de 1902, Emília Carles-Tolrà -marquesa de Castellar- va oferir-se a costejar-los un estendard, al veure que no en tenien.

L’organitzador dels jocs florals de 1901 havia sigut Francesc Ullar Roca, que ja feia anys que convidava a casa seva mossèn Cinto, de qui era vell amic,  i hostatjava sovint Antoni Gaudí com a estiuejant. El juny de 1902, Ullar va encarregar a l’arquitecte el disseny d’un estendard per a l’Orfeó. Mossèn Baldelló i Cèsar Martinell sostenen que Gaudí va presentar dos dissenys per que escollissin el que més els hi agradés.

L’estendard el va fabricar la casa Hoyos, Esteva i Cia, col·laboradors de Gaudí, que el va exposar a l’aparador del taller pel setembre de 1902 abans de pujar-lo a Sant Feliu per la Festa Major.

​

No obstant, mentre es fabricava, l’Ateneu Feliuà havia proposat a l’Orfeó d’integrar-se a la seva entitat de nova creació, abandonant el Círcol de la Pau. Això va provocar una divisió fatal entre els cantaires.

​

Malauradament l’estendard de Gaudí, regal de la Marquesa de Castellar al Círcol de la Pau, va arribar just quan l’Orfeó Feliuà s’acabava de dissoldre i no va ser utilitzat mai. Va quedar zelosament guardat al Círcol sota un profund ressentiment vers l’Ateneu que va durar molt temps.

​

25 anys més tard, l’Ateneu Feliuà va crear un segon “Orfeó Feliuà” (1927-1929) i va fer mans i mànigues per apropiar-se de l’estendard de Gaudí però no el va tenir mai. Els documents que van generar són enganyosos perquè no van ser un reflex del què va esdevenir sinó que formaven part de la operació mediàtica per a justificar atraure’l a la nova coral amb el mateix nom. Operació que va fracassar. I encara que deu anys més tard, al 1935, un Ateneu puixant es traslladés al local del Círcol de la Pau, entitat en decadència, aquella entitat refosa no va tenir mai més cap coral que lluís l’estendard.

​

Afortunadament va passar la guerra civil completament oblidat i absent de la vida pública.

L’estendard va reaparèixer en una efimera exposició d’antiguitats de la festa Major de 1950 que va representar el seu redescobriment per al món acadèmic, com una obra de Gaudí no catalogada.

​

L’octubre de 1955, antics cantaires de l’orfeó de Círcol de la Pau, l’Orfeó Feliuà original,  junt amb membres del desaparegut Ateneu i la Societat Coral La Poncella van lliurar definitivament l’estendard a l’Ajuntament.

​

Al 1998, se’n va fer càrrec el Museu Municipal can Xifreda que al 2002 el va restaurar per participar en la celebració del 150è aniversari del naixement d’Antoni Gaudí.

Del 2002 en endavant, s’ha treballat per aclarir els motius de la llarga absència pública, motiu del seu desconeixement i marginalitat.

​

El Museu Municipal can Xifreda s’enorgulleix de mostrar-vos l’únic estendard existent, sencer i original dels quatre que va fer Antoni Gaudí.